divendres, 8 de maig del 2009

a l'ombra de l'olivera...

Jo estic a l'ombra de l'olivera, allí on toca el sol i on corre l'aire.
La meva olivera no és molt gran, no éstà molt ben cuidada, però jo i les meves germanes, les olivetes morrudes, ens l'estimem amb tot el cor.
La meva olivera està en un mar d'oliveres, on toca el sol i corre l'aire.
Des de la meva olivera puc veure com estan les altres olivetes, com xerren, com ploren i com riuen. I últimament riuen poc i ploren molt!!
Des d'aquest lloc intentaré explicar la vida de les meves germanes, amigues, veïnes, les olivetes morrudes. Intentaré explicar com està la meva olivera, si la cuiden, si la reguen, o si pel contrari la deixen sola i abandonada o no la cuiden com deurien.
Avui per començar crec que ja està bé.

Fins aviat!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada